tarda

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: tardà


Català
[modifica]

  • Pronúncia: oriental /ˈtar.də/, occidental /ˈtaɾ.ðe/
  • Rimes: -aɾda
  • Etimologia: Segons Alcover, prové del castellà tarde des del segle XVI. Segons Coromines, és d'origen rossellonès com a reducció del sintagma «hora tarda».
  • Anagrames: ardat, datar

Nom[modifica]

tar·da f. ‎(plural tardes)

  1. Part del dia entre el migdia i el vespre. Convencionalment, des de les 14h o 15h, després de dinar, fins les 19h (a l'hivern) o 20h (a l'estiu).


Sinònims[modifica]

  • horabaixa, capvespre, en mallorquí i menorquí (en altres llocs concretat abans i després del crepuscle)
  • vesprada, en valencià (en altres llocs concretat al voltant del crepuscle)

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

tar·da

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb tardar
  1. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tardar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Adjectiu[modifica]

tar·da f. ‎(plural tardas)

  1. forma femenina de tardo

Verb[modifica]

tar·da

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tardar
    [Él/ella/usted] tarda = [Ell/ella/vostè] triga.


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

tarda

  1. nominatiu femení singular de tardus
  2. nominatiu neutre plural de tardus
  3. vocatiu femení singular de tardus
  4. vocatiu neutre plural de tardus
  5. acusatiu neutre plural de tardus

tardā

  1. ablatiu femení singular de tardus


Occità
[modifica]

Nom[modifica]

tarda f. ‎(plural tardas o tardes [aranès])

  1. vesprada, caiguda de la tarda