capvespre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˌkabˈbes.pɾə/, balear /ˌkabˈves.pɾə/

Occidental: nord-occidental /ˌkabˈbes.pɾe/, valencià /ˌkabˈves.pɾe/, /ˌkabˈbes.pɾe/

• Etimologia: De cap i vespre, segle XV.

Nom

capvespre m. ‎(plural capvespres)

1. Última part de la tarda quan el sol ja s'ha post i fosqueja.
2. (mallorquí, menorquí) tarda

Sinònims

• capaltard, captard, capvesprada, horabaixa, horabaixet, tard
• Locucions: a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a poqueta nit, a entrada de fosc, a entrada de nit, a hora foscant, a la caiguda del dia, al primer foscant.

Derivats

• capvesprada, capvespral, capvesprol

Traduccions

Última part de la tarda

• Alemany: Abenddämmerung ^(de) f., Dämmerung ^(de) f.
• Anglès: nightfall ^(en), dusk ^(en), twilight ^(en)
• Castellà: anochecer ^(es)
• Danès: tusmørke ^(da)
• Francès: tombée de la nuit ^(fr)

• Italià: sull'imbrunire ^(it), prima sera ^(it)
• Llatí: primo vespere ^(la)
• Romanès: innoptare ^(ro)
• Tahitià: mārehurehu ^(ty), 'ārehurehu ^(ty), rehurehu ^(ty)

Miscel·lània

• Síl·labes: cap·ves·pre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot