tardus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈtar.dʊs/
• Etimologia: Emparentat etimològicament amb tener ‎(‘tendre’) i potser derivat d'un terme llatí anterior *teridus, derivat de l'arrel indoeuropea *ter- («feble») que també està en la paraula tero.

Adjectiu

tardus m., tarda f., tardum n. ‎(comparatiu tardior, superlatiu tardissimus)

1. lent
2. tardaner
3. tardà

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	tardus	tarda	tardum		tardī	tardae	tarda
Vocatiu	tarde	tarda	tardum		tardī	tardae	tarda
Acusatiu	tardum	tardam	tardum		tardōs	tardās	tarda
Genitiu	tardī	tardae	tardī		tardōrum	tardārum	tardōrum
Datiu	tardō	tardae	tardō		tardīs
Ablatiu	tardō	tardā	tardō		tardīs

Sinònims

• serus
• lentus