vesper
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /bəsˈpe/, balear /vəsˈpe/ Occidental: nord-occidental /besˈpe/ valencià /vesˈpeɾ/, /besˈpeɾ/
Nom[modifica]
vesper m. (plural vespers)
- Niu construït per vespes per a posar-hi els seus ous.
- Grup de vespes, especialment quan són multitud.
- Assumpte o situació arriscada.
- Lloc perillós pel grup de persones o coses que hi són.
- àntrax (problema cutani)
Compostos i expressions[modifica]
- vesper d'olla: niu de vespes construït a terra.
- encendre/punyir el vesper: incitar a discussions o baralles.
Traduccions[modifica]
vesper [1] (niu de vespes)
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 940)
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II., Tom II (p.1098)
Llatí[modifica]
Nom[modifica]
vesper m. (genitiu vesperī)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | vesper | vesperī |
Vocatiu | vesper | vesperī |
Acusatiu | vesperum | vesperōs |
Genitiu | vesperī | vesperōrum |
Datiu | vesperō | vesperīs |
Ablatiu | vesperō | vesperīs |