vespa

Català

Vespa (insecte)

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbes.pə/, balear /ˈves.pə/

Occidental: nord-occidental /ˈbes.pa/, valencià /ˈves.pa/, /ˈbes.pa/

• Etimologia: Del llatí vespa, segle XIII.

Nom

ves·pa f. ‎(plural vespes)

1. Nom de diverses espècies d'insectes himenòpters del subordre dels apòcrits. Es caracteritzen pel seu cos groc i negre. Són temudes per la seva fiblada, verinosa, però rarament mortal.
2. Aquell que actua amb astúcia.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. vespa de galet: nom donat a l' Scolia flavifrons (de la família Scoliidae).

   Sinònims: escòlia.

2. vespa terrissaire: insecte de la subfamília dels eumenins, que en oposició a les vespes tradicionals, són solitàries i fan nius de fang on hi posen, a més d'un ou, una presa viva, però anestesiada.

   Sinònims: èumenes.

• Expressions:

1. mala vespa: a l'Empordà, dona amb un geni massa fort.

Derivats

• vesper

Traduccions

Insecte

• Anglès: wasp ^(en)
• Basc: liztor ^(eu)

• Castellà: avispa ^(es) f.

vespa terrissaire

• Castellà: avispa ^(es) alfarera f.

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 940)
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB