vespa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈbes.pə/, balear /ˈves.pə/
- Occidental: nord-occidental /ˈbes.pa/, valencià /ˈves.pa/, /ˈbes.pa/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí vespa, segle XIII.
Nom[modifica]
vespa f. (plural vespes)
- Nom de diverses espècies d'insectes himenòpters del subordre dels apòcrits. Es caracteritzen pel seu cos groc i negre. Són temudes per la seva fiblada, verinosa, però rarament mortal.
- Aquell que actua amb astúcia.
Compostos i expressions[modifica]
- Compostos:
- vespa de galet: nom donat a l' Scolia flavifrons (de la família Scoliidae).
- Sinònims: escòlia.
- vespa terrissaire: insecte de la subfamília dels eumenins, que en oposició a les vespes tradicionals, són solitàries i fan nius de fang on hi posen, a més d'un ou, una presa viva, però anestesiada.
- Sinònims: èumenes.
- Expressions:
- mala vespa: a l'Empordà, dona amb un geni massa fort.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Insecte
|
|
vespa terrissaire
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ves·pa (2)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 940)