llavi

Potser volíeu: LLAVI, llaví

Català

• Pronúncia: /ˈʎa.βi/, /ˈʎa.vi/
• Rimes: -avi
• Etimologia: Del llatí labium, segle XIII.
• Anagrama: vil·la

Nom

lla·vi m. ‎(plural llavis)

1. Òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals.

Sinònims

• morro

Traduccions

Traduccions: llavi

• Alemany: Lippe ^(de) f.
• Anglès: lip ^(en)
• Basc: ezpain ^(eu)
• Castellà: labio ^(es) m.
• Danès: læbe ^(da) c.
• Eslovac: pera ^(sk) f.
• Eslovè: ustnica ^(sl) f.
• Esperanto: lipo ^(eo)
• Estonià: huul ^(et)
• Feroès: vørr ^(fo) f.
• Francès: lèvre ^(fr) f.
• Friülà: lavri ^(fur) m.
• Gallec: labio ^(gl) m., beizo ^(gl) m.
• Grec: χείλος ^(el) n. ‎(khilos)
• Guaraní: tembe ^(gn)

• Hebreu: שָׂפָה ^(he) f.
• Hongarès: ajak ^(hu)
• Islandès: vör ^(is) f.
• Italià: labbro ^(it) m.
• Llatí: labium ^(la) n., labrum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: LLAVI ^(csc)
• Polonès: warga ^(pl) f.
• Portuguès: lábio ^(pt) m.
• Retoromànic: lef ^(rm) f., levz ^(rm) f.
• Romanès: buză ^(ro) f.
• Rus: губа́ ^(ru) f. ‎(gubà)
• Sicilià: mussu ^(scn) m.
• Suec: läpp ^(sv) c.
• Turc: dudak ^(tr)
• Txec: ret ^(cs) m.

Verb

lla·vi

1. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llavar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llavar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llavar

Vegeu també

• Llavi a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot