nominatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nu.mi.nəˈtiw/
	balear /no.mi.nəˈtiw/, /nu.mi.nəˈtiw/
Occidental:	/no.mi.naˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí nominativus.

Adjectiu

nominatiu m. ‎(femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)

1. Que expressa el nom del qui rebrà els diners, normalment un taló.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nominative ^(en)
• Castellà: nominativo ^(es)
• Francès: nominatif ^(fr)
• Italià: nominativo ^(it)

Nom

nominatiu m. ‎(plural nominatius)

1. (lingüística) # Cas gramatical que adopta una paraula quan fa de subjecte en una frase.

   En llatí 'magister docet ‎(‘el mestre ensenya’)' el mot magister ‎(‘mestre’) és el nominatiu.

   En finès 'poika näkee poron ‎(‘el nen veu el ren’)' el mot poika ‎(‘nen’) està en nominatiu.

   (afegiu la traducció en català)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nominative ^(en)
• Castellà: nominativo ^(es)
• Polonès: mianownik ^(pl)

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mi·na·tiu (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot