nominatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /nu.mi.nəˈtiw/, balear /no.mi.nəˈtiw/, /nu.mi.nəˈtiw/

Occidental: /no.mi.naˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí nominativus.

Adjectiu

nominatiu m. ‎(femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)

1. Taló que expressa el nom del qui rebrà els diners.

Traduccions

Traduccions: nominatiu

• Anglès: nominative ^(en)
• Castellà: nominativo ^(es)

• Francès: nominatif ^(fr)
• Italià: nominativo ^(it)

Nom

nominatiu m. ‎(plural nominatius)

1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua amb funció de subjecte en una frase.

   En el llatí 'magister docet' (el mestre ensenya) el mot 'magister' és el nominatiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mi·na·tiu (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot