nominatiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Nom[modifica]

no·mi·na·tiu m. ‎(plural nominatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua amb funció de subjecte en una frase.
Ex.: En llatí: "magister docet" (traducció: "El mestre ensenya"); en aquest exemple magister és la forma nominativa d'aquesta paraula.

Adjectiu[modifica]

no·mi·na·tiu m. ‎(femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)

  1. Taló que expressa el nom del qui rebrà els diners.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]