nominatiu
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /nu.mi.nəˈtiw/, occidental /no.mi.naˈtiw/
- Rimes: -iw
- Etimologia: Del llatí nominativus.
Nom[modifica]
no·mi·na·tiu m. (plural nominatius)
- Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua amb funció de subjecte en una frase.
- Ex.: En llatí: "magister docet" (traducció: "El mestre ensenya"); en aquest exemple magister és la forma nominativa d'aquesta paraula.
Adjectiu[modifica]
no·mi·na·tiu m. (femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)
- Taló que expressa el nom del qui rebrà els diners.
Traduccions[modifica]
Traduccions: nominatiu
|
|
Viquipèdia
