nominatiu
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /nu.mi.nəˈtiw/ balear /no.mi.nəˈtiw/, /nu.mi.nəˈtiw/ Occidental: /no.mi.naˈtiw/
- Rimes: -iw
- Etimologia: Del llatí nominativus.
Adjectiu
[modifica]nominatiu m. (femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)
- Que expressa el nom del qui rebrà els diners, normalment un taló.
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Anglès: nominative (en)
- Castellà: nominativo (es)
- Francès: nominatif (fr)
- Italià: nominativo (it)
Nom
[modifica]nominatiu m. (plural nominatius)
- (lingüística) # Cas gramatical que adopta una paraula quan fa de subjecte en una frase.
- En llatí 'magister docet («el mestre ensenya»)' el mot magister («mestre») és el nominatiu.
- En finès 'poika näkee poron («el nen veu el ren»)' el mot poika («nen») està en nominatiu.
- (afegiu la traducció en català)
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Anglès: nominative (en)
- Castellà: nominativo (es)
- Polonès: mianownik (pl)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: no·mi·na·tiu (4)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
