restar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /rəsˈta/
Occidental: nord-occidental /resˈta/, valencià /resˈtaɾ/

Verb[modifica]

res·tar intr., trans.

  1. No moure’s del lloc on hom és.
    El pare se n'anà i la mare va restar amb els nens.
  2. Treure'n una part del total.
    Vaig restar uns llibres per a poder tancar la maleta.
  3. (aritmètica) Sostreure, esbrinar quina quantitat roman d'un total després d'haver-ne llevat una part.
    Per a resoldre aquest problema cal restar.
  4. Subsistir després d'haver-se gastat una quantitat, especialment de diners.
    Tan sols em resten cinc euros.
  5. Estar-se, habitar, residir, viure en un lloc.
  6. (esports de pilota) Tornar la pilota, el volant o la bola procedent d'un servei.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: resto, resta, restem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

res·tar trans., intr. ‎(present resto, passat resté, futur restaré)

  1. restar