Vés al contingut

restar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /rəsˈta/
Occidental:  nord-occidental /resˈta/
valencià /resˈtaɾ/, /resˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: restà
  • Etimologia: Del llatí restare, format pel prefix re ‎(«reiteració») i el verb stare ‎(«estar-se dret»), és a dir, «allò que roman», segle XIV.

Verb

[modifica]

restar intr., trans.

  1. No moure’s del lloc on hom és.
    El pare se n'anà i la mare va restar amb els nens.
  2. Treure'n una part del total.
    Vaig restar uns llibres per a poder tancar la maleta.
  3. (aritmètica) Sostreure, esbrinar quina quantitat roman d'un total després d'haver-ne llevat una part.
    Per a resoldre aquest problema cal restar.
  4. Subsistir després d'haver-se gastat una quantitat, especialment de diners.
    Tan sols em resten cinc euros.
  5. Estar-se, habitar, residir, viure en un lloc.
  6. (esports de pilota) Tornar la pilota, el volant o la bola procedent d'un servei.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: resto, resta, restem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Falsos amics

[modifica]
  • Anglès: rest ‎(«descansar»)

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /resˈtaɾ/, meridional /rehˈtaɾ/
Americà: alt /r(e)sˈtaɾ/, baix /rehˈtaɾ/

Verb

[modifica]

restar trans., intr. ‎(present resto, passat resté, futur restaré)

  1. restar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: res·tar (2)