Vés al contingut

sostreure

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /susˈtɾɛw.ɾə/
balear /sosˈtɾɛw.ɾə/, /susˈtɾɛw.ɾə/
Occidental:  /sosˈtɾɛw.ɾe/

Verb[modifica]

sostreure trans., pron. ‎(pronominal sostreure's)

  1. Agafar el que és propietat d'un altre i sense el seu consentiment.
  2. (matemàtiques) Efectuar una sostracció.
    «I encara que en algunes coses (com en els nombres) a més de sumar i sostraure, els homes posen noms a altres operacions, com multiplicar i dividir, continuen sent les mateixes.» (Thomas Hobbes, Leviatan o la matèria, forma i poder d’una república eclesiàstica i civil)
  3. Perdre un privilegi.
    «Sobre les prerrogatives del pontificat romà, i sostraure de la seva influència gran nombre d'Esglésies d'Europa.» (Analecta sacra Tarraconensia, 1926)

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]