restava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəsˈta.βə/, balear /rəsˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /resˈta.βa/
	valencià /resˈta.va/, /resˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

restava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de restar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de restar.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta·va (3)
• Anagrames: averats, avetars, Estavar, esvarat, taraves, tresava, vetaràs