reste

Potser volíeu: resté

Català

Verb

reste

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de restar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb restar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb restar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb restar

Miscel·lània

• Síl·labes: res·te (2)
• Anagrames: ertes, Ester, èster, retes, retés, trese