Vés al contingut

quedar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /kəˈða/
balear /keˈða/, /kəˈða/
Occidental:  nord-occidental /keˈða/
valencià /keˈðaɾ/, /keˈða/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: quedà
  • Etimologia: Del català antic quedar ‎(«estar quiet, aturat»), de quet ‎(«quiet»), segle XVI, amb algun calc semàntic del castellà quedar.

Verb

[modifica]

quedar intr., pron. ‎(pronominal quedar-se)

  1. restar, romandre
    queda't aquí
  2. Arribar a un acord.
    llavors quedem que tu hi vas
  3. Tenir una cita.
    han quedat a les dues
  4. faltar
    quan queda per arribar?
  5. Haver-hi existències.
    encara queda una mica de pastís
  6. Tornar-se, convertir-se.
    s'ha quedat petrificat
  7. escaure
    no em queda bé el vestit nou

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: quedo, queda, quedem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: que·dar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (adeqru)
  • Anagrama: quadre

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \keˈðaɾ\
Americà: alt /k(e)ˈdaɾ/, baix \keˈðaɾ\

Verb

[modifica]

quedar ‎(present quedo, passat quedé, futur quedaré)

  1. quedar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: que·dar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (adeqru)