ponent
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /poˈnent/, /puˈnen/ Occidental: nord-occidental /poˈnen/ valencià /poˈnent/, /poˈnen/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí pōnente(m), acusatiu de pōnens (literalment «que es pon»), del verb pōnō («posar, pondre»), segle XIV.
Nom[modifica]
ponent m. (plural ponents)
- Vent que bufa procedent de l'oest.
- (punt cardinal) oest
- Àrea de l'espai en direcció a la posta del sol.
Derivats[modifica]
Relacionats[modifica]
Rosa dels vents:
mestral | tramuntana | gregal |
ponent | llevant | |
garbí | migjorn | xaloc |
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
ponent m. f. (plural ponents)
- Relator dels assumptes d’una assemblea, corporació, col·legi.
- (castellanisme) Conferenciant en un congrés.
Traduccions[modifica]
Relator
- Anglès: reporter (en), rapporteur (en)
- Castellà: ponente (es)
- Francès: rapporteur (fr)
Verb[modifica]
ponent
- Gerundi del verb pondre
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: po·nent (2)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB