ponent
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /puˈnen/, balear /poˈnent/, /puˈnen/
- Occidental: nord-occidental /poˈnen/, valencià /poˈnent/, /poˈnen/
- Rimes: -ent
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí pōnente(m), acusatiu de pōnens (literalment «que es pon»), del verb pōnō («posar, pondre»), segle XIV.
Nom[modifica]
ponent m. (plural ponents)
- Vent que bufa procedent de l'oest.
- (punt cardinal) oest
- Àrea de l'espai en direcció a la posta del sol.
Derivats[modifica]
Relacionats[modifica]
Rosa dels vents:
mestral | tramuntana | gregal |
ponent | ![]() |
llevant |
garbí | migjorn | xaloc |
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
ponent m. f. (plural ponents)
- Relator dels assumptes d’una assemblea, corporació, col·legi.
- (castellanisme) Conferenciant en un congrés.
Traduccions[modifica]
Relator
|
Verb[modifica]
ponent
- Gerundi del verb pondre
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: po·nent (2)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB