ponent

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /puˈnen/, balear /poˈnent/, /puˈnen/
Occidental: nord-occidental /poˈnen/, valencià /poˈnent/, /poˈnen/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí pōnente(m), acusatiu de pōnens ‎(literalment «que es pon»), del verb pōnō ‎(«posar, pondre»), segle XIV.

Nom[modifica]

ponent m. ‎(plural ponents)

  1. Vent que bufa procedent de l'oest.
  2. (punt cardinal) oest
  3. Àrea de l'espai en direcció a la posta del sol.

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Rosa dels vents:

mestral tramuntana gregal
ponent Compass rose simple plain.svg llevant
garbí migjorn xaloc

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ponent m. f. ‎(plural ponents)

  1. Relator dels assumptes d’una assemblea, corporació, col·legi.
  2. (castellanisme) Conferenciant en un congrés.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: po·nent (2)

Vegeu també[modifica]