orient

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /u.ɾiˈen/, balear /o.ɾiˈent/, /u.ɾiˈen/
Occidental: nord-occidental /o.ɾiˈen/, valencià /o.ɾiˈent/, /o.ɾiˈen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí oriente(m), acusatiu de oriēns, participi present del verb orior ‎(«llevar-se, sortir el sol, tenir origen»), segle XIV.

Nom[modifica]

orient m. ‎(plural orients)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.
  2. Part de la Terra per on surt el sol.
  3. Els països d'Àsia.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

orient

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orientar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]