orient

Català

• Pronúncia: oriental /u.ɾiˈen/, occidental /o.ɾiˈent/
• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí orientis, participi present del verb oriri ‎(«llevar-se, sortir el sol, tenir origen»), segle XIV.
• Anagrames: roenti, roentí

Nom

o·ri·ent m. ‎(plural orients)

1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.
2. Part de la Terra per on surt el sol.
3. Els països d'Àsia.

Sinònims

llevant, est

Traduccions

Traduccions: orient

• Anglès: east ^(en)
• Castellà: oriente ^(es)

• Francès: orient ^(fr)
• Italià: oriente ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot