Vés al contingut

orient

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /u.ɾiˈen/
balear /o.ɾiˈent/, /u.ɾiˈen/
Occidental:  nord-occidental /o.ɾiˈen/
valencià /o.ɾiˈent/, /o.ɾiˈen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí oriente(m), acusatiu de oriēns, participi present del verb orior ‎(«llevar-se, sortir el sol, tenir origen»), segle XIV.

orient m. ‎(plural orients)

  1. Punt de l'horitzó per on surt el sol.
  2. Part de la Terra per on surt el sol.
  3. Els països d'Àsia.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

orient

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orientar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·ri·ent (3)
  • Heterograma de 6 lletres (einort)
  • Anagrames: roenti, roentí

Vegeu també

[modifica]