orior

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɔ.rɪ.rɪ/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(H)r̥-nw- («surar, sobresortir»).

Verb[modifica]

orior ‎(1a present?), orīris ‎(2a present), orīrī ‎(infinitiu), ortus sum ‎(perfet); deponent

  1. alçar-se , elevar-se
  2. sorgir, aparèixer,
    Ex.: Bellum a Sabinis ortum fuit —(traducció:«La declaració de guerra va sorgir dels sabins.»)
  3. néixer
    Ex.: Quorum carminum sententia erat, oriturum quandoque ex Hispania principem dominumque rerum.[Suetoni] —(traducció:«Aquest oracle anuncia que d'Hispània sortirà el sobirà mestre de l'univers»)

Derivats[modifica]