orior
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɔ.rɪ.rɪ/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(H)r̥-nw- («surar, sobresortir»).
Verb[modifica]
orior (1a present?), orīris (2a present), orīrī (infinitiu), ortus sum (perfet); deponent
- alçar-se , elevar-se
- sorgir, aparèixer,
- Bellum a Sabinis ortum fuit
- La declaració de guerra va sorgir dels sabins.
- néixer
- Quorum carminum sententia erat, oriturum quandoque ex Hispania principem dominumque rerum.[Suetoni]
- Aquest oracle anuncia que d'Hispània sortirà el sobirà mestre de l'univers