Vés al contingut

orior

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈɔ.rɪ.rɪ/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *(H)r̥-nw- («surar, sobresortir»).

Verb

[modifica]

orior ‎(1a present?), orīris ‎(2a present), orīrī ‎(infinitiu), ortus sum ‎(perfet); deponent

  1. alçar-se , elevar-se
  2. sorgir, aparèixer,
    Bellum a Sabinis ortum fuit
    La declaració de guerra va sorgir dels sabins.
  3. néixer
    Quorum carminum sententia erat, oriturum quandoque ex Hispania principem dominumque rerum.[Suetoni]
    Aquest oracle anuncia que d'Hispània sortirà el sobirà mestre de l'univers

Derivats

[modifica]