Vés al contingut

oriente

De Viccionari
Potser volíeu: Oriente, orienté

Català[modifica]

Verb[modifica]

oriente

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orientar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orientar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orientar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orientar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·ri·en·te (4)

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional /oˈɾjen.te/, meridional \oˈɾjeŋ.te\
Americà: alt /oˈɾjen.t(e)/, baix \oˈɾjeŋ.te\, austral /oˈɾjen.te/

Nom[modifica]

oriente m. ‎(plural orientes)

  1. orient, est

Sinònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Verb[modifica]

oriente

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb orientar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb orientar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb orientar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oriente