migjorn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˌmiˈd͡ʒorn/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˌmiˈd͡ʒorn/
	valencià /ˌmid͡ʒˈd͡ʒoɾn/, /ˌmiˈd͡ʒoɾn/

• Rimes: -oɾn
• Etimologia: De mig i jorn, segle XIV.

Nom

migjorn m. ‎(plural migjorns)

1. Vent que bufa procedent del sud.
2. migdia

Derivats

• migjornada
• migjornejar
• migjornell

Relacionats

Rosa dels vents:

mestral	tramuntana	gregal
ponent		llevant
garbí	migjorn	xaloc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: south ^(en)
• Castellà: ostro ^(es), mediodía ^(es)
• Grec: όστρια ^(el) ‎(óstria), νοτιάς ^(el) ‎(notiàs), νότος ^(el) ‎(notos)
• Grec antic: νότος ^(grc) ‎(nótos)
• Italià: ostro ^(it), mezzogiorno ^(it)
• Llatí: auster ^(la), notus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: mig·jorn (2)
• Heterograma de 7 lletres (gijmnor)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB