xaloc
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /ʃəˈɫɔk/ Occidental: nord-occidental /ʃaˈɫɔk/ valencià /ʃaˈɫɔk/, /t͡ʃaˈɫɔk/
- Rimes: -ɔk
- Etimologia: Probablement de l'àrab شُرُوق (šurūq, «sortida del sol, llevant»), deverbal de شَرَقَ (šaraqa, «sortir el sol») de شَرْق (šarq, «orient»), segle XIV. Va acabar substituint el doblet anterior eixaloc format amb l’article àrab. D’origen mariner, el canvi d’est a sud-est és per manteniment de la direcció en el litoral del nord d’Àfrica vist des de la Mediterrània nord-occidental. Cognat de l’italià scirocco.
Nom
[modifica]xaloc m. (plural xalocs)
- Vent que bufa del sud-est, que prové dels deserts del nord d'Àfrica i s'humiteja quan passa sobre la Mediterrània.
- (punt cardinal) sud-est
Derivats
[modifica]Relacionats
[modifica]Rosa dels vents:
mestral | tramuntana | gregal |
ponent | ![]() |
llevant |
garbí | migjorn | xaloc |
Descendents
[modifica]Vegeu també eixaloc.
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Alemany: Schirokko (de) m.
- Anglès: sirocco (en)
- Castellà: jaloque (es) m., siroco (es) m.
- Francès: sirocco (fr) m.
- Grec: σιρόκος (el) m. (sirokos)
- Grec antic: εὖρος (grc) m. (eûros), εὐρονότος (grc) m. (euronótos), φοινικίας (grc) m. (phoinikías),
- Italià: scirocco (it) m.
- Llatí: vulturnus (la) m., euronotus (la) m., euroauster (la) m.,
- Occità: siròc (oc) m.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: xa·loc (2)