tut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Variant de tuta, d'origen onomatopeic evocant canuts i tubs. Cognat de l’occità tut ‎(‘cau, refugi’). Compareu amb tot ‎(‘tòt, broc’) i tururut, i amb l’alemany tuten ‎(‘tocar la botzina’).

Nom

tut m. ‎(plural tuts)

1. Habitacle fosc i de dimensions reduïdes.
2. Cavitat de dimensions reduïdes.

Sinònims

• tuguri

Traduccions

Habitacle

• Castellà: choza ^(es) f.

Interjecció

tut

1. Sinònim de tururut.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

Alemany

Verb

tut

1. tercera persona singular (er, sie, es) del present d'indicatiu de tun

   Ex.: Er tut es. (traducció: «Ell ho fa.»)

2. segona persona plural (ihr) del present d'indicatiu de tun

   Ex.: Ihr tut es. (traducció: «Vosaltres ho feu.»)