flauta

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Segons Meyer-Lübke, format per dues onomatopeies fla i ut.
Del llatí flatare, forma freqüentativa de flare («bufar»).

Nom[modifica]

flau·ta f. (plural flautes)

  1. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Flauta a la Wikipedia-logo.png Viquipèdia
  • flauta. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre flauta
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre flauta

Castellà[modifica]

Nom[modifica]

flau·ta f. (plural flautas)

  1. flauta