flauta

Potser volíeu: flaüta

Català

Una flauta (mostra de so^ⓘ)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfɫaw.tə/^ⓘ, occidental /ˈfɫaw.ta/
• Rimes: -awta
• Etimologia: De l'occità antic flauta, de flautar ‎(«tocar la flauta»), del llatí flatare freqüentatiu de flare ‎(«bufar») per encreuament amb flaujar ‎(«tocar el flabiol»), segle XIV. Segons Meyer-Lübke, de l'occità antic flaüt ‎(«flabiol») d’origen onomatopeic.

Nom

flauta f. ‎(plural flautes)

1. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

Variants

• flaüta

Derivats

• flautí, flautat, flautista, flauter, flautada, aflautat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Flöte ^(de) f.
• Anglès: flute ^(en) n.
• Àrab: نَاي‎ ^(ar)
• Armeni: ֆլեյտա ^(hy) ‎(fleità)
• Basc: txirula ^(eu)
• Belarús: фле́йта ^(be) f. ‎(fleita)
• Birmà: ပလွေ ^(my)
• Búlgar: фле́йта ^(bg) f. ‎(fleita)
• Castellà: flauta ^(es) f.
• Coreà: 플루트 ^(ko) ‎(peulluteu)
• Danès: fløjte ^(da) c.
• Eslovac: flauta ^(sk) f.
• Eslovè: flavta ^(sl) f.
• Esperanto: fluto ^(eo)
• Finès: huilu ^(fi)
• Francès: flûte ^(fr)
• Friülà: flaut ^(fur) m.
• Gallec: frauta ^(gl) f.
• Gal·lès: ffliwt ^(cy) f.
• Georgià: ფლეიტა ^(ka) ‎(pleita)
• Grec: φλάουτο ^(el) n. ‎(flauto)
• Grec antic: αὐλός ^(grc) m. ‎(aulós)
• Hindi: बाँसुरी ^(hi) f.
• Ídix: פֿלייט‎ ^(yi) f.
• Irlandès: fliúit ^(ga) f.
• Italià: flauto ^(it) m.
• Japonès: フルート ^(ja) ‎(furūto), 笛 ^(ja)
• Kirguís: флейта ^(ky) ‎(fleita)
• Kurd: bilûr ^(ku)
• Letó: fleite ^(lv) f.
• Lituà: fleita ^(lt) f.
• Llatí: tibia ^(la) f.
• Macedoni: флејта ^(mk) f.
• Malai: serunai ^(ms)
• Maltès: flawt ^(mt) f.
• Mongol: лимбэ ^(mn)
• Neerlandès: fluit ^(nl)
• Noruec: fløyte ^(no) f.
• Occità: flaüta ^(oc) f., flèita ^(oc) f.
• Persa: فلوت ^(fa)
• Polonès: flet ^(pl) m.
• Portuguès: flauta ^(pt) f.
• Retoromànic: flauta ^(rm) f.
• Romanès: flaut ^(ro) n.
• Rus: фле́йта ^(ru) f. ‎(fleita)
• Serbocroat: флаута ^(sh), flauta ^(sh)
• Suahili: filimbi ^(sw)
• Suec: flöjt ^(sv)
• Tadjik: най ^(tg)
• Tai: ฟลุต ^(th)
• Turc: zurna ^(tr)
• Txec: flétna ^(cs) f.
• Való: flûte ^(wa)
• Xinès: 長笛 ^(zh) ‎(长笛, chángdí)

Miscel·lània

• Síl·labes: flau·ta (2)
• Anagrama: faltau

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• flauta. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈflau.ta/

Americà: alt /ˈflau.t(a)/, baix /ˈflau.ta/

• Rimes: -auta
• Etimologia: Probablement de l'occità antic flauta.

Nom

flauta f. ‎(plural flautas)

1. flauta

Derivats

• flautín
• flautista

Compostos i expressions

• flauta travesera

Miscel·lània

• Síl·labes: flau·ta (2)
• Anagrama: fatula

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre flauta

Occità antic

• Etimologia: De flautar ‎(«tocar la flauta»).

Nom

flauta f.

1. flauta