flauta

Potser volíeu: flaüta

Català

• Pronúncia: oriental /ˈfɫaw.tə/, occidental /ˈfɫaw.ta/
• Etimologia: Hi ha diferents propostes sobre l'origen:

Segons Meyer-Lübke, format per dues onomatopeies fla i ut.

Del llatí flatare, forma freqüentativa de flare ‎(«bufar»).

Nom

flau·ta f. ‎(plural flautes)

1. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

Variants

• flaüta

Derivats

• flautí

Traduccions

Traduccions: flauta

• Alemany: Flöte ^(de) f.
• Anglès: flute ^(en) n.
• Castellà: flauta ^(es) f.
• Eslovac: flauta ^(sk) f.
• Eslovè: flavta ^(sl) f.
• Esperanto: fluto ^(eo)

• Francès: flûte ^(fr)
• Italià: flauto ^(it) m.
• Llatí: tibia ^(la) f.
• Polonès: flet ^(pl) m.
• Portuguès: flauta ^(pt) f.
• Rus: фле́йта ^(ru) f. ‎(fleita)

Vegeu també

• Flauta a la Viquipèdia
• flauta. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈflau.ta/

Nom

flau·ta f. ‎(plural flautas)

1. flauta