flauta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: flaüta


Català
[modifica]

  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: De l'occità antic flautar ‎(«tocar la flauta»), segle XIV, per analogia amb flaujar ‎(«tocar el flabiol») i el llatí flatare, forma freqüentativa de flare ‎(«bufar»). Segons Meyer-Lübke, de flaut d’origen onomatopeic.

Nom[modifica]

flau·ta f. ‎(plural flautes)

  1. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈflau.ta/
Americà: alt /ˈflau.t(a)/, baix /ˈflau.ta/

Nom[modifica]

flau·ta f. ‎(plural flautas)

  1. flauta