flauta

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

Segons Meyer-Lübke, format per dues onomatopeies fla i ut.
Del llatí flatare, forma freqüentativa de flare («bufar»).

Nom[modifica]

flau·ta f. ‎(plural flautes)

  1. Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

flau·ta f. ‎(plural flautas)

  1. flauta