flauta
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: flaüta
Català[modifica]
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
flauta f. (plural flautes)
- Instrument aeròfon de fusta consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.
Variants[modifica]
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: flau·ta (2)
- Anagrama: faltau
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- flauta. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈflau.ta/
- Americà: alt /ˈflau.t(a)/, baix /ˈflau.ta/
Nom[modifica]
flauta f. (plural flautas)
Derivats[modifica]
Compostos i expressions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: flau·ta (2)
- Anagrama: fatula
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre flauta
Occità antic[modifica]
- Etimologia: De flautar («tocar la flauta»).
Nom[modifica]
flauta f.
Categories:
- Derivats de l'occità antic al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius femenins en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Instruments musicals en català
- Derivats de l'occità antic al castellà
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes
- Instruments musicals en castellà
- Substantius en occità antic