trompeta

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /tɾumˈpɛ.tə/, balear /tɾomˈpə.tə/, /tɾumˈpɛ.tə/

Occidental: /tɾomˈpe.ta/

• Rimes: -ɛta
• Etimologia: De trompa i el sufix -eta, segle XIV.

Nom

trom·pe·ta f. ‎(plural trompetes)

1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló.

Derivats

• trompetista, trompeter

Traduccions

Instrument musical

• Alemany: Trompete ^(de) f.
• Anglès: trumpet ^(en)
• Castellà: trompeta ^(es)
• Eslovac: trúbka ^(sk) f.
• Francès: trompette ^(fr)

• Italià: tromba ^(it)
• Llatí: trompa ^(la) f., trompeta ^(la) f.
• Polonès: trąbka ^(pl) f.
• Portuguès: trompete ^(pt) m.
• Rus: труба́ ^(ru) f. ‎(trubà)

Nom

trom·pe·ta m. f. ‎(plural trompetes)

1. Trompetista, nom usat especialment en l'entorn militar i en les orquestres.

Traduccions

Trompetista

• Alemany: Trompeter ^(de) m.
• Anglès: trumpeter ^(en)

• Castellà: trompeta ^(es)
• Italià: trombettista ^(it)

Vegeu també

• Trompeta a la Viquipèdia
• trompeta. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /tɾomˈpe.ta/

Nom

trom·pe·ta f. ‎(plural trompetas)

1. trompeta

Vegeu també

• trompeta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].