tun
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Alemany[modifica]
- Pronúncia: /tuːn/;
- Etimologia: Del protogermànic *dōną, del protoindoeuropeu *dʰeh₁- («col·locar»).
- Pronúncia: /tuːn/;
Verb[modifica]
tun
- fer
- Tu es! ― Fes-ho!
- Man tut, was man kann. ― Es fa el que es pot.
- ficar (col·loquial)
- Tu das hier rein. ― Fica-ho aquí.
- Ich würde noch was Salz an die Kartoffeln tun. ― Jo ficaria més sal a les patates.
- fingir, fer veure com si (col·loquial)
- Er hat nur so getan. ― Només ho ha fet veure.
- Tu nicht so, als wüsstest du nichts! ― No facis veure com si no sabessis res!
- funcionar (acompanyat de es)
- Die Uhr tut es nicht mehr. ― El rellotge ja no funciona.
- saber-ne greu
- Es tut mir leid. ― Em sap greu.
Nota d'ús[modifica]
- Quan ens referim a fer en el sentit de «realitzar» una activitat en concret, cal fer servir el verb machen.
- De vegades es fa servir el verb tun només per emfatitzar el que ja s'ha afirmat.
Conjugació[modifica]
| Infinitiu | tun |
| Verb auxiliar | haben |
| Participi passat | getan |
| Temps passat | ich tat |
| Participi present | tuend |
| Tercera persona sing. present | er/sie tut |