tun

Alemany

• Pronúncia ^(AFI): /tuːn/; ^ⓘ, ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *dōną, del protoindoeuropeu *dʰeh₁- ‎(«col·locar»).

Verb

tun

1. fer

   Tu es! ― Fes-ho!

   Man tut, was man kann. ― Es fa el que es pot.

2. ficar (col·loquial)

   Tu das hier rein. ― Fica-ho aquí.

   Ich würde noch was Salz an die Kartoffeln tun. ― Jo ficaria més sal a les patates.

3. fingir, fer veure com si (col·loquial)

   Er hat nur so getan. ― Només ho ha fet veure.

   Tu nicht so, als wüsstest du nichts! ― No facis veure com si no sabessis res!

4. funcionar (acompanyat de es)

   Die Uhr tut es nicht mehr. ― El rellotge ja no funciona.

5. saber-ne greu

   Es tut mir leid. ― Em sap greu.

Notes

• Quan ens referim a fer en el sentit de «realitzar» una activitat en concret, cal fer servir el verb machen.
• De vegades es fa servir el verb tun només per emfatitzar el que ja s'ha afirmat.

Conjugació

Infinitiu	tun
Verb auxiliar	haben
Participi passat	getan
Temps passat	ich tat
Participi present	tuend
Tercera persona sing. present	er/sie tut