tun

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /tuːn/;
  • Etimologia: Del protogermànic *dōną; procedent del protoindoeuropeu *dʰeh₁- ‎(«col·locar»).

Verb[modifica]

tun

  1. fer
    Ex: Tu es!. (traducció: «Fes-ho!»)
    Ex: Man tut, was man kann. (traducció: «Es fa el que es pot.»)
  2. ficar (col·loquial)
    Ex: Tu das hier rein. (traducció: «Fica-ho aquí.»)
    Ex: Ich würde noch was Salz an die Kartoffeln tun. (traducció: «Jo ficaria més sal a les patates.»)
  3. fingir, fer veure com si (col·loquial)
    Ex: Er hat nur so getan. (traducció: «Només ho ha fet veure.»)
    Ex: Tu nicht so, als wüsstest du nichts! (traducció: «No facis veure com si no sabessis res!»)
  4. funcionar (acompanyat de es)
    Ex: Die Uhr tut es nicht mehr. (traducció: «El rellotge ja no funciona.»)
  5. saber-ne greu
    Ex: Es tut mir leid. (traducció: «Em sap greu.»)

Nota d'ús[modifica]

  • Quan ens referim a fer en el sentit de «realitzar» una activitat en concret, cal fer servir el verb machen.
  • De vegades es fa servir el verb tun només per emfatitzar el que ja s'ha afirmat.

Conjugació[modifica]

Infinitiu tun
Verb auxiliar haben
Participi passat getan
Temps passat ich tat
Participi present tuend
Tercera persona sing. present er/sie tut