Vés al contingut

trastejar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /tɾəs.təˈʒa/
balear /tɾəs.təˈd͡ʒa/, /tɾəs.təˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /tɾas.teˈʒa/
valencià /tɾas.teˈd͡ʒaɾ/, /tɾas.teˈd͡ʒa/

Verb

[modifica]

trastejar intr., trans.

  1. Anar i tornar sovint d’una part a l’altra tot feinejant.
  2. Mudar els trastos.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: trastejo, trasteja, trastegem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: tras·te·jar (3)
  • Anagrama: rastrejat

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. (en línia)

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

trastejar

  1. trastejar (anar i tornar)
    «A dona Catalina Pallàs no é vista encara, que, per estar jo ab esta sospita ý ab los molts fancs que así tenim ý molt fret, no gose trastejar molt.» (Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens, Carta 45, segle XVI)
  2. Posar trasts, bancs de remers, en una embarcació.

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]