campanejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kəm.pə.nəˈʒa/, balear /cəm.pə.nəˈd͡ʒa/, /kəm.pə.nəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /kam.pa.neˈʒa/, valencià /kam.pa.neˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

cam·pa·ne·jar intr.

  1. Tocar les campanes durant força temps.
    Sempre tritllejant sobre la vida, lo bronzo de cent cloquers campanejava gayament.[1]
  2. Moure's d'un costat a l'altre
    Tenia un cabell molt espès, les celles juntes i grosseres, la barba llarga, plana, massissa; un bloc de pèl quadrangular que li penjava del mentó i campanejava damunt la pitrera marcant el ritme de les paraules.[2]
  3. Sentir-se un so repetidament.
    trist com toch de mort, campanejava dintre'l meu cervell barrejat ab el ressò gay del «sempre, sempre»![3]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jacint Verdaguer,
  2. Prudenci Bertrana (1867-1941), Contes
  3. Joventut, 1904