adjectiu

Català

• Pronúncia: oriental /əd.ʒəkˈtiw/, occidental /a.d͡ʒekˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí adjectivus, format pel prefix ad ‎(«al costat») i el verb iacere ‎(«llançar, assignar»). segle XIV.

Nom

ad·jec·tiu m. ‎(plural adjectius)

1. Categoria gramatical que qualifica substantius.

Traduccions

Traduccions: adjectiu

• Alemany: Adjektiv ^(de) n.
• Anglès: adjective ^(en)
• Basc: adjektibo ^(eu), izenondo ^(eu)
• Castellà: adjetivo ^(es)
• Danès: adjektiv ^(da) n., tillægsord ^(da) n.
• Esperanto: adjektivo ^(eo)
• Feroès: lýsingarorð ^(fo) n.
• Finès: adjektiivi ^(fi)
• Francès: adjectif ^(fr)
• Gallec: adxectivo ^(gl)

• Grec: επίθετο ^(el)
• Islandès: lýsingarorð ^(is) n.
• Italià: aggettivo ^(it) m.
• Neerlandès: adjectief ^(nl) n., adjectivum ^(nl) n.
• Occità: adjectiu ^(oc)
• Polonès: przymiotnik ^(pl)
• Portuguès: adjectivo ^(pt) m.
• Romanès: adjectiv ^(ro) n.
• Suec: adjektiv ^(sv)

Adjectiu

ad·jec·tiu m. ‎(femení adjectiva, plural masculí adjectius, plural femení adjectives)

1. (gramàtica) Relatiu a la categoria gramatical que qualifica substantius.

Sinònims

• adjectival

Verb

ad·jec·tiu

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb adjectivar

Vegeu també

• Adjectiu a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Occità

• Pronúncia: /a.dʒ͡etˈtiw/

Adjectiu

adjectiu m. ‎(femení adjectiva, plural masculí adjectius, plural femení adjectivas o adjectives [aranès])

1. adjectiu

Nom

adjectiu m. ‎(plural adjectius)

1. adjectiu