mosquejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /mus.kəˈʒa/, balear /mos.cəˈd͡ʒa/, /mus.kəˈʒa/
Occidental: nord-occidental /mos.keˈʒa/, valencià /mos.keˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

mosquejar intr.

  1. Espantar les mosques per a treure-se-les de sobre.
    «Els animals mosquejaven, ventant-se amb la cua y potejant.» ([Víctor Català, Solitut, 1909)
  2. Fer o haver-hi fressa com de mosques que voleien.
  3. Pul·lular, moure's en munió.
    «De l'alt castell veig la ciutat estesa / per on mosquejen els nadius sens fi.» (Josep Carner, Lluna i Llanterna, 1935)
  4. (argot barceloní) despertar-se

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: mosquejo, mosqueja, mosquegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

mosquejar trans., pron. ‎(pronominal mosquejar-se)

  1. (castellanisme, col·loquial) emprenyar, molestar
    Amb el que vas dir vas mosquejar tot el personal

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mos·que·jar (3)
  • Heterograma de 9 lletres (aejmoqrsu)

Vegeu també[modifica]