Dolça besada té gust que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.
Amb por va deixar aquest món,
complint un acord pactat amb la mort:
viuria per tenir el nadó, omplir-lo a petons
i abraçar-lo suau i fort.
Per ell va cosir un llençol
que parla de contes de petits herois.
D'acord. Un pacte amb la mort,
arriba el moment de marxar amb el vent.
Que el sol em cuidi el petit
i la lluna aprengui aquella cançó de bressol
que cantaria jo per ell cada nit
però sé que està escrit.
D'acord.
Jo sóc el petit heroi que ha cuidat el sol
i dorm a la nit amb cançons de bressol.
I tinc un pacte amb el vent que em parla de tu
i em diu que estàs bé.
I sé que sents la cançó des d'aquell racó
on s'abracen la vida i la mort.
Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s'olimpíada d'hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir
-Te casaries amb jo?- I vaig contestar
-Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d'or.
En sincronia i a màxima velocitat,
te vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t'aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutir,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.
Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).
Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9'75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mà,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.
Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).
Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
aplaudien els pares, els tiets i els amics
tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
i tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar,
una veu comentava "ai, que guapa està"
i jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat,
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
i escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! Ara un braç! Ara el tors! Ara el cap!
i ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres de jove discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
i en el núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on, desapercebut,
estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.
