demani

Vegeu també: demaní

Català

• Pronúncia: or. /dəˈma.ni/, occ. /deˈma.ni/
• Anagrames: amiden, dimane, Medina.

Forma verbal

de·ma·ni (infinitiu: demanar)

1. Primera persona del singular del present d'indicatiu del verb demanar:

   Forma septentrional: [jo] demano, demane, deman o demani.

2. Primera persona del singular del present de subjuntiu del verb demanar:

   [Que jo] demani o demane.

3. Tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb demanar:

   [Que ell/ella/vostè] demani o demane.

4. Tercera persona del singular de l'imperatiu del verb demanar:

   Demani o demane [ell/ella/vostè].

Interjecció

Accepcions

de·ma·ni!

1. Expressió que indica i substitueix una enumeració molt llarga o diversa

Sinònims

• Segons el registre utilitzat: demana! (de tu), demaneu! (de vós).