demani

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: demaní

Català[modifica]

Forma verbal[modifica]

de·ma·ni (infinitiu: demanar)

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb demanar:
    Forma septentrional: [jo] demano, demane, deman o demani.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb demanar:
    [Que jo] demani o demane.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb demanar:
    [Que ell/ella/vostè] demani o demane.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb demanar:
    Demani o demane [ell/ella/vostè].

Interjecció[modifica]

demani!

  1. Expressió que indica i substitueix una enumeració molt llarga o diversa

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

  • Segons el registre utilitzat: demana! (de tu), demaneu! (de vós).