fi

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: /fi/
  • Etimologia: Diferent etimologia segons el significat:
  • nom: Del terme llatí fine («acabament, vora»)
  • adjectiu: Del terme llatí vulgar finum («portar a l'extrem»)

Nom[modifica]

fi m. (plural fins)

  1. Objectiu, finalitat o motivació.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fi f. (plural fins)

  1. Lloc on s'acaba una cosa.
  2. Moment en què acaba una història, un relat, una pel·lícula.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Split-arrows 2.svg Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fi f. (plural fis)

  1. Lletra de l'alfabet grec (ɸ).

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

fi m. (femení fina, plural masculí fins, plural femení fines)

  1. Dit dels materials poc gruixuts.
  2. Extremadament dividit en partícules.
  3. Objecte que s'ha fet amb delicadesa o persona que es mou amb delicadesa.
  4. Dit de les persones que acostumen a parlar sense fer servir paraules malsonants.

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Split-arrows 2.svg Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre fi
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre fi

Gal·lès[modifica]

Pronom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

fi

  1. Jo (pronom tònic de primera persona del singular).

Italià[modifica]

Nom[modifica]

 f. inv. (plural fi)

  1. fi, lletra grega