jo

Català

• Pronúncia: /ʒɔ/, /jɔ/
• Etimologia: Del llatí ego a través del llatí vulgar eo

Pronom

Accepcions

jo

1. pronom tònic de primera persona del singular

Traduccions

    Traduccions: jo

Danès: jeg (da) Alemany: ich (de) Anglès: I (en) Esperanto: mi (eo) Castellà: yo (es) Basc: ni (eu) Francès: je (fr) Croat: ja (hr) Ido: me (io) Islandès: ég (is)

Italià: io (it) Neerlandès: ik (nl) Noruec: jeg (no) Occità: ieu (oc), jo (oc) Portuguès: eu (pt) Romanès: eu (ro) Rus: Я (ru) Sard: eo (sc) Suec: jag (sv)

Nom

Accepcions

jo m (pl. jos)

1. identitat de l'ésser
2. en alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (conciència) i l'allò (instint o inconscient)

Traduccions

    Traduccions: jo

Alemany: Ich (de) Anglès: me (en) Castellà: yo (es) Francès: moi (fr) Italià: io (it)

Occità: ieu (oc), jo (oc) Portuguès: eu (pt) Romanès: eu (ro) Sard: eo (sc)

Occità

• Pronúncia: /ʒɔ/

Pronom

Accepcions

jo

1. jo, en gascó.

Sinònims

• ieu, en llenguadocià.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre jo
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre jo