tu

Català

• Anagrames: ut.

• Pronúncia: /tu/
• Etimologia: Del llatí tu

Pronom

Accepcions

1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

Derivats

• tuejar

Traduccions

    Traduccions: tu

Anglès: you (en) Castellà: tú (es), ti (es) Basc: zu (eu) Francès: tu (fr), toi (fr) Italià: tu (it)

Occità: tu (oc) Portuguès: você (pt) Romanès: tu (ro)

Castellà

• Pronúncia: /tu/
• Etimologia: apòcope de tuyo precedint un substantiu

Adjectiu

Accepcions

tu inv. (pl.: tus)

1. el teu, ton; la teva, ta.

Francès

• Pronúncia: /ty/ àudio (FR) (?)
• Homòfons: tue, tuent, tues (del verb tuer); tus, tut, tût (del verb taire)

Pronom

Accepcions

1. tu

Notes

• Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
• S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
  • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
  • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
• Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
• No s'omet mai davant d'un verb.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tu
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tu