tu

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Anagrames: ut.
  • Pronúncia: /tu/
  • Etimologia: Del llatí tu

Pronom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

  1. Pronom personal fort de la segona persona del singular.

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Castellà[modifica]

  • Pronúncia: /tu/
  • Etimologia: apòcope de tuyo precedint un substantiu

Adjectiu[modifica]

tu inv. (plural tus)

  1. el teu, ton; la teva, ta.

Francès[modifica]

Pronom[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

  1. tu

Notes[modifica]

  • Com a pronom tònic i enclític s'utilitza toi.
  • S'utilitza tu amb una persona que es coneix bé, o amb una certa distància d'edat:
    • A un nen tothom el tuteja i ell tuteja a pràcticament tothom.
    • Una persona d'una certa edat es pot permetre tutejar a d'altres molt més joves.
  • Oralment es redueix amb freqüència a t' davant d'un verb que comença per vocal: T’as de beaux yeux, (tu) tens uns ulls bonics.
  • No s'omet mai davant d'un verb.

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tu
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tu