ens

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia:
Pronom: or.: /əns/; occ.: /ens/
Nom: /ˈɛns/
  • Etimologia:
Pronom: Del llatí nos.
Nom: Del llatí entis («el que és»).

Pronom[modifica]

ens (reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

  1. Substitució en verbs reflexius de la primera persona del plural (nosaltres). Emprat anteposat al verb, si va darrere del verb adopta la forma nos.
    Ex.: ara ens pentinem, després haurem de tornar a pentinar-nos

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ens m. (només en singular)

  1. Entitat abstracta o impersonal.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre ens
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre ens
  • Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear