me

Potser volíeu: ME, mè, mē

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom àton)

Oriental:	central /mə/, balear /mə/
	alguerès /ma/
Occidental:	/me/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈmɛ/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Pronom: Del llatí me.
• Etimologia: Nom: Apòcope de merda.

Pronom

me ‎(plena, reduïda 'm, reforçada em, elidida m')

1. Forma plena del pronom feble de primera persona del singular em.

Variants

• 'm, forma reduïda darrere vocal.
• m', forma elidida seguida dels pronoms hi, ho: m'hi, m'ho

Notes

• S'usa de forma enclítica darrere un verb unit amb un guionet: -me.
• S'usa de forma proclítica davant d'un altre pronom: me l'he...
• Antigament i conservat en alguns parlars, s'usa la forma plena en posició proclítica en lloc de em, variant normativa acceptada per l'AVL.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de em/me amb altres pronoms febles

Posposat

Anteposat

Reflexiu

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Datiu

Acusatiu

es+em

et+em

us+em

em+li

em+els

em+el

em+els

em+la

em+les

em+ho

em+hi

em+en

Proclític

se'm

te'm

us em

me li

me'ls

me'l

me'ls

me la

me les

m'ho

m'hi

me'n

se m'

te m'

us m'

me l'

me l'

me n'

Enclític

-se'm

-te'm

-vos-em

-me-li

-me'ls

-me'l

-me'ls

-me-la

-me-les

-m'ho

-m'hi

-me'n

-us-em

Nom

me f. ‎(plural mes)

1. (col·loquial, infantil i a vegades, eufemisme) merda

Miscel·lània

• Anagrama: em ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /miː/
• Etimologia: Del llatí me.

Pronom

me

1. me, em

   Can you hear me? ― Pots sentir-me?

2. mi

   Come with me. ― Vine amb mi.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈme/
• Rimes: -e
• Etimologia: Del llatí me.

Pronom

me

1. me, em

Crioll haitià

Nom

me

1. maig

Relacionats

Mesos de l’any	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12
	janvye	fevriye	mas	avril	me	jen	jiyè	out	septanm	oktòb	novanm	desanm

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /meː/

Pronom

mē

1. acusatiu singular de ego ‎(«me, em, a mi»)
2. ablatiu singular de ego ‎(«per mi, amb mi»)

Occità

Pronom

me ‎(plena, elidida m', reduïda [gascó] 'm, reforçada [aranès] em)

1. em

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit मया ‎(mayā), forma instrumental de अहम् ‎(ahám).

Pronom

me ‎(oblic man)

1. jo

Declinació

Nominatiu	me
Acusatiu	man
Datiu	manqe
Locatiu	manθe
Ablatiu	manθar
Instrumental	mança
Possessiu	miro

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.
• Vekerdi, József. Dictionary of Gypsy Dialects in Hungary. Budapest: Terebess Kiadó, 2000.

Serbocroat

• Pronúncia: /'me/

Pronom

me ‎(forma curta)

1. acusatiu singular de ja ‎(«em, me, a mi»)

   Molim te, povedi me sa sobom u Sjedinjene Države.

   Si us plau, porteu-me als Estats Units amb vós.

   Jel si me lagao?

   Me vas mentir?

2. genitiu singular de ja ‎(«de mi»)

   Da li me se sećaš??

   T'enrecordes de mi?

Declinació

	singular	plural
nominatiu	ja	mi
vocatiu	—	mi
acusatiu	mene, me	nas
genitiu	mene, me	nas
datiu	meni, mi	nama, nam
locatiu	meni	nama
instrumental	mnom, mnome	nama