va

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: VA

Català[modifica]

Adjectiu[modifica]

va m. (femení vana, plural masculí vans, plural femení vanes)

  1. Sense solidesa, realitat ni substància [1][2][3][4][5].
  2. Inútil, de cap valor, infructuós, sense efecte, inepte [1][2][3][4].
  3. Frívol, presumit, superbi, orgullós, fals, fantasiós, fluix, inflat, ple de vanitat [1][2][3][5].
  4. De poc pes [4].

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

va

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb anar [3].
  2. (verb auxiliar) Partícula auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu (per exemple, ella va llegir).

Interjecció[modifica]

va!

  1. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica que té intenció de servir.

Relacionats[modifica]

  • joc (pilota valenciana)

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre va
  2. 2,0 2,1 2,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre va
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Per a més informació cerqueu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear
  4. 4,0 4,1 4,2 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
  5. 5,0 5,1 FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Castellà[modifica]

Interjecció[modifica]

¡va!

  1. (pilota basca) va

Verb[modifica]

va

  1. Tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d'indicatiu del verb ir.

Referències[modifica]

  • va. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].