tret

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

Verb, nom: Del llatí tractus, participi del verb trahĕre («estirar, arrossegar»).
Preposició: De treure.

Nom[modifica]

tret m. (plural trets)

  1. Tir, acció de disparar una arma.
    1. Errar el tret: figuradament, enganyar-se en el dictamen o concepte d'alguna pretensió o intent.
    2. Tret de gràcia: el que se li dóna a una persona o animal moribund per acabar amb la seva vida i treure-li el dolor, ja que està agonitzant, a la guerra el soldats li donen el tret de gracia als seus companys per acabar amb el seu dolor.
  2. Característica.
    "El principal tret que defineix l'obra d'aquest escriptor és la ironia."

Traduccions[modifica]

Preposició[modifica]

tret

  1. Expressió d'una excepció.
    "Anirem tots junts, tret que prefereixis anar avui tu sol."

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

tret

  1. participi masculí singular del verb treure
    He tret quatre préssecs del cistell, n'hi havia massa.

Referències[modifica]