tenir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: oriental /tə'ni/ AFI, nord-occidental /te'ni/ AFI, valencià /te'niɾ/ AFI.
  • Etimologia: Del llatí tenēre («sostenir, subjectar, mantenir, i més endavant retenir»).

Verb[modifica]

te·nir trans., pron. (pronominal tenir-se)

  1. Expressar pertinença o possessió. Ex:"Ell té un cotxe", "Ella té els ulls blaus", etc.
  2. Agafar fermament una cosa impedint que caigui una cosa. Ex:"Té" (dit en el moment que es dóna una cosa posant-la a les mans d'algú).
  3. Considerar una persona, fer-se una opinió. Ex:"Et tinc per bona persona".
  4. "No 'tenir-les totes: Expressió de recel.
  5. "Tenir lloc: Emprat per expressar el moment en què passa un fet.
  6. "tenir-los ben posats: Ser una persona de caràcter decidit i obstinat, que difícilment es doblega davant les opinions dels altres o de les dificultats.

Conjugació[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tenir
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tenir
  • Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre tenir