copa

Català

Una copa de vi

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Rimes: les acabades en -opa

Nom

Accepcions

copa f

singular	copa
plural	copes

1. Recipient per contenir líquid amb un peu.
2. Part superior de l'arbre on es troba el conjunt de les branques.
3. Objecte que sobresurt en forma d'òval.
4. La part buida d'un barret en què hi entra el cap.
5. Braser que té la figura de copa, feta de llautó, coure o altre material, amb dues nanses per a portar-lo d'una part a una altra.
6. Cadascuna de les cartes del coll de copes.
7. En uns sostenidors i en altres peces de vestir femenines, cada part que cobreix un pit.

Derivats

• Arcaismes: còpa
• acopar

Sinònims

• beguda, beure, refresc.
• capçada.
• trofeu.

Traduccions

    Traduccions: copa

Anglès: cup (en) [1] Castellà: copa (es) [1,2,4,5,6] Francès: coupe (fr) [1]; touffe (fr) [2]; forme de chapeau (fr) [4]; brasier (fr) en forme de coupe [5]

Italià: biechiere (it), vaso (it) [1]; macchia (it), ciocca (it) [2]; forma (it) [4]; bracciere (it) di forma di bicchiere [5]; cuori (it) [6] Llatí: calix (la), poculum (la), patera (la) [1]; fastigium arboris (la) [2]; pilei (la) pars superior [4]; vas (la) focarium [5]

Forma verbal

copa (infinitiu: copar)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb copar.
2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb copar.

    Termes derivats

tremolar les copes dels genolls

Castellà

• Pronunciació:  a aquesta paraula li falta la transcripció fonètica. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

Accepcions

copa f

singular	copa
plural	copas

1. Copa (recipient amb peu per a beure).
2. Copa (part superior d'un arbre).
3. Copa (d'un barret).
4. Copa (de la baralla).

Forma verbal

copa (infinitiu: copar)

1. Tercera persona del singular del present d'indicatiu del verb copar.
2. Segona persona del singular de l'imperatiu del verb copar.

Referències

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre copa
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre copa
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre copa