dóna

Potser volíeu: dona, DONA, donà, doná, doña

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/
• Rimes: -ona

Verb

dóna

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de donar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb donar

Variants

• dona (ortografia del 2016)
• (imperatiu) do (col·loquial, seguit de pronoms febles)

Notes

• L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: dó·na (2)
• Anagrames: adon, nado, nadó, onda, ondà

Català antic

Verb

dóna

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de donar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de donar