unir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /uˈni/
Occidental: nord-occidental /uˈni/, valencià /uˈniɾ/

Verb[modifica]

unir trans., pron. ‎(pronominal unir-se)

  1. Ajuntar dues o més coses formant un tot.
  2. Associar dues o més coses o persones amb un lligam moral.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: uneixo, uneix, unim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: u·nir (2)
  • Anagrama: Irun

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: unir


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

unir

  1. unir

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /uˈniɾ/
  • Etimologia: Del llatí unīre.

Verb[modifica]

unir trans., pron. ‎(pronominal unirse, present uno, passat uní, futur uniré)

  1. unir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: u·nir (2)