unir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/uˈni/
Occidental:	nord-occidental /uˈni/
	valencià /uˈniɾ/, /uˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: uní
• Etimologia: Del llatí unīre, segle XIV.

Verb

unir trans., pron. ‎(pronominal unir-se)

1. Ajuntar dues o més coses formant un tot.
2. Associar dues o més coses o persones amb un lligam moral.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	unir			haver unit
gerundi	unint			havent unit
participi	unit, unida, units, unides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	uneixo	uneixes	uneix	unim	uniu	uneixen
	unesc						bal
	uneixi						sept
	unisc	unixes	unix			unixen	occ
	unixo						n-occ
imperfet	unia	unies	unia	uníem	uníeu	unien
passat simple	uní	unires	uní	unírem	uníreu	uniren
futur	uniré	uniràs	unirà	unirem	unireu	uniran
condicional	uniria	uniries	uniria	uniríem	uniríeu	unirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	uneixi	uneixis	uneixi	unim	uniu	uneixin
	unisca	unisques	unisca			unisquen	occ
	unesqui	unesquis	unesqui	uniguem	unigueu	unesquin	bal
imperfet	unís	unissis	unís	uníssim	uníssiu	unissin
		unisses		uníssem	unísseu	unissen
	unira	unires	unira	unírem	uníreu	uniren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	uneix	uneixi	unim	uniu	uneixin
	–		unesqui	uniguem		unesquin	bal
	–	unix	unisca			unisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	uneix						bal, alg
imperfet	univa	unives	univa	unívem	uníveu	univen	n-occ, alg
	unigueva	unigueves	unigueva	uniguévem	uniguéveu	unigueven	n-occ
passat simple	unigué	unigueres	unigué	uniguérem	uniguéreu	unigueren	bal
condicional	uniriva	unirives	uniriva	unirívem	uniríveu	uniriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	unixa	unixes	unixa	unisquem	unisqueu	unixen	n-occ
		unixos	unixo				n-occ
	unesca	unesques	unesca			unesquen	bal
imperfet	unigués	uniguesses	unigués	uniguéssem	uniguésseu	uniguessen
	unissi		unissi				sept, alg
	uniguera	unigueres	uniguera	uniguérem	uniguéreu	unigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... unit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... unir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... unit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... unit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... unit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... unit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... unir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... unit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... unit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... unit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: uneixo, uneix, unim

Sinònims

• acoblar, ajuntar, associar, reunir
• adherir, aferrar, clavar, empegar, encaixar, encolar, enganxar, lligar, plantar, vincular
• ajuntar, associar, combinar, reunir
• encastar, entrellaçar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: join ^(en), unite ^(en)
• Castellà: unir ^(es)
• Esperanto: kunigi ^(eo)
• Francès: unir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: u·nir (2)
• Anagrames: Irun, runí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: unir

Català antic

Verb

unir

1. unir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	unir
gerundi	unint
participi	unit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	unesc	uneixes	uneix	unim	units	uneixen
					uniu
imperfet	unia	unies	unia	uníem	uníets	unien
					uníeu
passat simple	uní	unist	uní	unírem	unist	uniren
		unires		unim	uníreu
futur	uniré	uniràs	unirà	unirem	unireu	uniran
condicional	uniria	uniries	uniria	uniríem	uniríets	unirien
					uniríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	unesca	unesques	unesca	uníam	uníats	unesquen
				unim	uníau
					uniu
imperfet	unís	unisses	unís	uníssem	uníssets	unissen
	unira	unires	unira	unírem	unísseu	uniren
					unírets
					uníreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	uneix	unesca	uníam	units	unesquen
	–			unim	uniu

Variants

• aunir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /uˈniɾ/
• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí unīre.

Verb

unir trans., pron. ‎(pronominal unirse, present uno, passat uní, futur uniré)

1. unir

Miscel·lània

• Síl·labes: u·nir (2)