unir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·nir trans., pron. ‎(pronominal unir-se)

  1. Ajuntar dues o més coses formant un tot.
  2. Associar dues o més coses o persones amb un lligam moral.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: uneixo, uneix, unim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: unir


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

u·nir trans., pron. ‎(pronominal unirse, present uno, passat uní, futur uniré)

  1. unir