unim

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·nim

  1. primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de unir
  2. primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb unir
  3. primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb unir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

unim

  1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de unir
  2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de unir
  3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de unir
  4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de unir