unim

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /uˈnim/
  • Rimes: -im

Verb[modifica]

unim

  1. primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de unir
  2. primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb unir
  3. primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb unir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: u·nim (2)
  • Anagrama: muní


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

unim

  1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de unir
  2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de unir
  3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de unir
  4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de unir