Vés al contingut

uno

De Viccionari
Potser volíeu: UNO, Uno

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈu.no/
  • Rimes: -uno
  • Homòfon: huno
  • Etimologia: Del llatí ūnus.

Numeral

[modifica]
← 0 1 2 →
Cardinal:
Ordinal:
uno
primero

uno m. ‎(femení una)

  1. (cardinal) un

Variants

[modifica]
  • un (davant substantiu masculí, davant substantiu femení seguit de a tónica)

uno m. ‎(plural unos)

  1. u, un

Verb

[modifica]

uno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb unir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: u·no (2)
  • Anagrama: ONU (revers)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre uno

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈuː.no/
  • Etimologia: Del llatí ūnus.

Numeral

[modifica]
← 0 1 2 →
Cardinal:
Ordinal:
uno
primo

uno

  1. (cardinal) un

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ù·no (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre uno

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈuː.noː/

Adjectiu

[modifica]

ūnō

  1. ablatiu masculí singular de ūnus
  2. ablatiu neutre singular de ūnus