uno

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Uno


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈu.no/
  • Rimes: -uno
  • Etimologia: Del llatí ūnus.

Numeral[modifica]

 <  0 1   > 2
Cardinal:
Ordinal:
uno
primero

uno m. ‎(femení una)

  1. (cardinal) un

Variants[modifica]

  • un (davant substantiu masculí, davant substantiu femení seguit de a tónica)

Nom[modifica]

uno m. ‎(plural unos)

  1. u, un

Verb[modifica]

uno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb unir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: u·no (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre uno


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈuː.no/
  • Etimologia: Del llatí ūnus.

Numeral[modifica]

 <  0 1   > 2
Cardinal:
Ordinal:
uno
primo

uno

  1. (cardinal) un

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ù·no (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre uno


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈuː.noː/

Adjectiu[modifica]

ūnō

  1. ablatiu masculí singular de ūnus
  2. ablatiu neutre singular de ūnus