unus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈuː.nʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu oynos ‎(«únic»).

Numeral

ūnus m. ‎(femení ūna, neutre ūnum)

1. (cardinal) un, símbol I

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ūnus	ūna	ūnum		ūnī	ūnae	ūna
Vocatiu	ūne	ūna	ūnum		ūnī	ūnae	ūna
Acusatiu	ūnum	ūnam	ūnum		ūnōs	ūnās	ūna
Genitiu	ūnīus				ūnōrum	ūnārum	ūnōrum
Datiu	ūnī				ūnīs
Ablatiu	ūnō	ūnā	ūnō		ūnīs

Derivats

• ūnicus
• ūniō
• ūnitās
• uni-

Article

unus

1. (llatí medieval) un