unus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈuː.nʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu oynos ‎(«únic»).

Numeral[modifica]

ūnus m. ‎(femení ūna, neutre ūnum)

  1. (cardinal) un, símbol I

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ūnus ūna ūnum ūnī ūnae ūna
Vocatiu ūne ūna ūnum ūnī ūnae ūna
Acusatiu ūnum ūnam ūnum ūnōs ūnās ūna
Genitiu ūnīus ūnōrum ūnārum ūnōrum
Datiu ūnī ūnīs
Ablatiu ūnō ūnā ūnō ūnīs


Derivats[modifica]

Article[modifica]

unus

  1. (llatí medieval) un