uniren

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·ni·ren

  1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de unir
  2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

uniren

  1. tercera persona plural (eils, eylls, ells) del passat de unir
  2. tercera persona plural (eils, eylls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de unir