uní

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: uni, uni-


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·ní

  1. (literari) primera persona del singular (jo) del passat simple de unir
  2. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de unir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

uní

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de unir
  2. tercera persona singular (eil, eyll, ell) del passat de unir


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

u·ní

  1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb unir