uníreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: unireu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

uníreu

  1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de unir
  2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: u·ní·reu (3)
  • Anagrama: reuniu


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

uníreu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de unir
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de unir