uníreu

Potser volíeu: unireu

Català

Verb

uníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de unir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ní·reu (3)
• Anagrama: reuniu

Català antic

Verb

uníreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de unir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de unir