uniu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·niu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de unir
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb unir
  3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb unir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

uniu

  1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de unir
  2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de unir
  3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de unir