unírem

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: unirem


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·ní·rem

  1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de unir
  2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

unírem

  1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de unir
  2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de unir