unírem

Potser volíeu: unirem

Català

Verb

unírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de unir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ní·rem (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimnru)
• Anagrames: muiren, muniré, numeri, numerí, reunim, rumien, rumine

Català antic

Verb

unírem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de unir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de unir