rumien

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ruˈmi.ən/, occidental /ruˈmi.en/
• Rimes: -ien

Verb

rumien

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de rumiar.
2. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb rumiar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb rumiar.

Variants

• [2] rumiïn
• [3] rumiïn

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·mi·en (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimnru)
• Anagrames: muiren, muniré, numeri, numerí, reunim, rumine, unirem, unírem