unís

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: unis


Català
[modifica]

Verb[modifica]

u·nís

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

unís

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de unir
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de unir