impugnar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.puŋˈna/
Occidental:	nord-occidental /im.puŋˈna/
	valencià /im.puɡˈnaɾ/, /im.puɡˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: impugnà
• Etimologia: Del llatí impugnare, segle XIV.

Verb

impugnar trans.

1. Contradir, refutar les raons contràries.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	impugnar			haver impugnat
Gerundi	impugnant			havent impugnat
Participis	impugnat, impugnada, impugnats, impugnades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	impugno	impugnes	impugna	impugnem	impugneu	impugnen
	impugne						val
	impugni						sept
	impugn				impugnau		bal, alg
				impugnam			bal
Imperfet	impugnava	impugnaves	impugnava	impugnàvem	impugnàveu	impugnaven
Passat simple	impugní	impugnares	impugnà	impugnàrem	impugnàreu	impugnaren	v.cent, eiv
Futur	impugnaré	impugnaràs	impugnarà	impugnarem	impugnareu	impugnaran
Condicional	impugnaria	impugnaries	impugnaria	impugnaríem	impugnaríeu	impugnarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	impugni	impugnis	impugni	impugnem	impugneu	impugnin
	impugne	impugnes	impugne			impugnen	occ
Imperfet	impugnés	impugnessis	impugnés	impugnéssim	impugnéssiu	impugnessin
		impugnesses		impugnéssem	impugnésseu	impugnessen
	impugnàs	impugnassis	impugnàs	impugnàssim	impugnàssiu	impugnassin	bal
		impugnasses		impugnàssem	impugnàsseu	impugnassen	nota 1
	impugnara	impugnares	impugnara	impugnàrem	impugnàreu	impugnaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		impugna	impugni	impugnem	impugneu	impugnin
					impugnau		bal, alg
			impugne			impugnen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... impugnat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... impugnar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... impugnat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... impugnat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... impugnat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... impugnat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... impugnar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... impugnat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... impugnat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... impugnat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					impugnàvets		ant
	impugnavi			impugnàvom	impugnavo
	impugnaia	impugnaies	impugnaia	impugnàiem	impugnàieu	impugnaien	n-occ
Condicional	impugnariva	impugnarives	impugnariva	impugnarívem	impugnaríveu	impugnariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	impugn	impugns	impugn				ant
	impugno	impugnos	impugno	impugneguem	impugnegueu		n-occ
Imperfet	impugnessi		impugnessi				sept, alg
	impugnessa						cent, n-occ
	impugneguessa	impugneguesses	impugnegués	impugneguéssom	impugneguéssou	impugneguessen	n-occ

Sinònims

• contestar, protestar, replicar, respondre

Relacionats

De la mateixa arrel llatina:

• impugnable
  • impugnabilitat
• impugnació
• impugnador
• impugnant
• impugnatiu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: contest ^(en), impugn ^(en)
• Castellà: impugnar ^(es)
• Francès: contester ^(fr), impugner ^(fr)
• Italià: impugnare ^(it)
• Llatí: impugnare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·nar (3)
• Heterograma de 8 lletres (agimnpru)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: impugnar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.puɣˈnaɾ\

Americà: alt /im.p(u)ɡˈnaɾ/, baix \im.puɣˈnaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí impugnare.

Verb

impugnar ‎(present impugno, passat impugné, futur impugnaré)

1. impugnar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·nar (3)
• Heterograma de 8 lletres (agimnpru)